Professora: María-Dolores Jurado-Jiménez
Durada: 30 hores

INTRODUCCIÓ

Avaluar és més que una qualificació, un compliment normatiu o un “arma de control”. Aquest és un terme complex quan es tracta que s’integri com a part del procés educatiu.

L’avaluació (independentment del “cognom” que porti: inicial, processual o final, autoavaluació, coavaluació, avaluació entre iguals, etc.) a gran part dels professionals de l’educació ens produeix sentiments oposats de: tensió, qüestionament , una mica d’estrès, etc.  Encara que també hi ha professionals que ni tan sols s’ho qüestionen, procedeixen com una qüestió mecànica i ja està.

A cada persona li podrà suposar-situacions, sensacions diferents i temàtiques afins o interrogants com: Què avaluar? Com avaluar? Quan avaluar? Per a què avaluar? Què prioritzar en aquesta avaluació? Què i com es pot millorar? Desenvolupar un judici avaluatiu (capacitat de prendre decisions sobre la qualitat de la feina d’un mateix i dels altres segons Tai et al., 2018) com a estratègia per fomentar un aprenentatge autoregulat entre l’alumnat o el professorat? Una avaluació entre iguals que fomentin l’autoregulació i l’aprenentatge des de l’experiència particular i grupal? Una avaluació descriptiva i correctiva que s’enfoca en les tasques o en les “competències” (i quines competències) o una avaluació que ajudi a millorar els processos formatius i les capacitats reals / potencials? Una avaluació general o particular o una combinació d’elles? L’avaluació com un mitjà per consensuar? Es pot aprofitar el procés avaluatiu per teoritzar des de l’experiència el procés formatiu? Com interfereix la interpretació dels projectes educatius en els diferents centres en la forma i aspectes d’avaluació? Quina incidència tenen les relacions i dinàmiques socioeducatives generades en els centres en la forma d’enfocar l’avaluació? Com afecta tot això a l’alumnat i al professorat?

La complexitat del procés avaluatiu s’amplia quan s’apunta al fet que aquest formi part d’un procés educatiu més ampli, i que reculli les necessitats i els punts de partida per apuntar a una tasca formativa més analítica, crítica i equitativa. El curs tractarà de realçar el paper del pràctic-investigador en els professionals de l’educació des de la col·laboració i participació activa.

Depenent de les possibilitats de el grup, es realitzaran dinàmiques lúdiques que guien el procés formatiu.

• Presentar diferents formes d’enfocar els processos avaluatius en l’àmbit educatiu, a el mateix temps de recollir diferents experiències i formes de dur a terme aquests processos avaluatius.
• Construir i experimentar amb diferents eines d’avaluació per analitzar la pràctica educativa.
• Sistematitzar i teoritzar les experiències avaluatives de les persones que assisteixen a ell, des de la perspectiva d’estudiants com des de l’experiència com a professionals de l’educació.

Bloc 0. (01/06/2020) Cicle de conferències

• Participació a una activitat de les organitzades per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica
• “Educar en el desconfinament” David Fernández, Inés Massot i Guido Ramellini] (06/06 17h)
• “Noves maternitats”. Esther Vivas (08/06 10h)
• Situació actual i perspectiva de l’educació de persones adultes”  (10/0612h)

Bloc 1. (06/06/2020) Què avaluar? Com avaluar? Quan avaluar? Per a què avaluar? Què prioritzar en aquesta avaluació? Què i com es pot millorar?

Bloc 2. Avaluació descriptiva i correctiva en les tasques o en les “competències” davant una una avaluació per a la millorar els processos formatius i les capacitats reals / potencials

Bloc 3. Diferents models avaluatius i la seva repercussió en el procés educatiu i els agents que intervenen