L’escola d’estiu ha estat lligada des dels seus inicis, fa ja noranta-nou anys, a l’esperit de renovació pedagògica que caracteritza el professorat de Catalunya, i ha esdevingut un espai de trobada imprescindible, on, any rere any, mestres, professors i professores poden actualitzar coneixements, intercanviar experiències i reflexionar sobre la seva pràctica docent.

La força de la innovació i la renovació de les escoles d’estiu i la convicció que l’estimació a la professió de docent és imprescindible per avançar en la pràctica educativa, han esdevingut un model de formació amb uns ferms ideals pedagògics al servei de l’educació d’aquest país.

L’especificitat de l’escola d’estiu permet compartir espais de temps, durant uns dies, en uns entorns educatius diferents dels de la resta del curs, per intercanviar coneixements i avançar, així, en la pròpia formació, tant individual com col·lectiva, orientada a l’enriquiment mutu per a la millora de la pràctica educativa.

Els protagonistes de l’escola d’estiu són els mateixos docents que, agrupats en diferents col·lectius −moviments de mestres, associacions de docents o col·legis professionals−, organitzen la seva pròpia formació. Una formació arrelada al medi i al territori, que dóna a cada escola un tarannà propi, una identitat pròpia. I. conseqüentment, una diversitat en les maneres de fer, que enriqueix la reflexió i l’actualització professional.

Haver sabut conservar, al llarg dels anys i independentment dels moments difícils, l’esperit innovador de les escoles d’estiu, que, com petjades pedagògiques, continuen sent el punt de partida de la renovació pedagògica del nostre país, és un mèrit que el Departament d’Ensenyament reconeix als mestres del nostre país, i el motiu pel qual està compromès des de fa molts anys amb les escoles d’estiu com un dels nostres patrimonis pedagògics més preuats.

Irene Rigau i Oliver
Consellera d’Ensenyament