Arxiu de l'autor: Rafael Badia

El joc com a eina educativa

Professor: Rafael Badia Berga
Durada: 20 hores

Presentació

Es parteix de la convicció que el joc és una experiència important en el procés de desenvolupament dels infants i es planteja la possibilitat de convertir les hores d’esbarjo en un espai educatiu.

Es dóna a conèixer un ampli ventall de jocs que serà un recurs pedagògic, per fer possible que els nens i les nenes d’aquestes edats aprenguin a divertir-se d’una manera diferent a la que és habitual.

A través del contingut d’aquest curs es pretén aportar elements pedagògics que afavoreixin el desenvolupament de les competències bàsiques dels alumnes, en especial:

  • Competència comunicativa lingüística
  • Competència d’autonomia i iniciativa personal
  • Competència social i ciutadana

Objectius

  • Analitzar els components bàsics dels jocs
  • Utilitzar els elements necessaris per a l’aplicació dels jocs a diferents àmbits
  • Reflexionar sobre els valors associats als jocs
  • Aprendre a valorar el paper del context dels jocs tradicionals
  • Ampliar el repertori de joc

Funcionament del curs

Amb aquest curs hem volgut donar les eines per utilitzar el joc com una veritable eina educativa. Per aconseguir-ho us demanarem que reflexioneu sobre alguns dels aspectes del joc i després elaboreu un projecte d’intervenció que resumeixi tot allò que heu après.

Som conscients que en vint hores queden moltes coses pendents. Per aquest motiu obrim a la vostra disposició un calaix de sastre on podreu fer totes aquelles preguntes que us plantegeu sobre els aspectes quotidians del joc infantil.

Rafael Badia Berga

Rafael BadiaVaig néixer a Olot (La Garrotxa) l’any 1949, o sigui, a la primera meitat del segle passat. La meva àvia no va permetre que anés a escola, per tal de protegir-me de “males companyies”, i, com que la meva mare era mestra, ella ja s’encarregava d’ensenyar-me les coses que se solen aprendre a l’escola, mentre que durant el temps que estava a casa hi aprenia totes les altres qüestions domèstiques.

Abans de fer de mestre vaig treballar en una impremta, a la marina mercant, vaig fer de frare, vaig fer traduccions i correccions en una editorial. Finalment, mentre treballava de mestre de català a través d’Òmnium Cultural, vaig estudiar magisteri i vaig fer oposicions. He treballat a moltes escoles, però la majoria dels anys ho he fet a Santa Coloma de Gramenet, fins que un greu problema de cor em va permetre jubilar-me quan només tenia 50 anys.

Em vaig introduir en el món de la informàtica gràcies al fet que la classe del meu fill gran, el curs 1984-85, va participar en el projecte LOGO, juntament amb 4 escoles més, amb ordinadors Apple II. En aquell moment em vaig plantejar que si el meu fill entrava en el modern món dels ordinadors jo no em podia pas quedar enrere, i em vaig comprar un Spectrum+ al qual vaig treure tot el suc. Llavors  vaig adquirir el primer PC, amb una RAM de 640 Kb i dues disqueteres de 5” 1/4, res de disc dur, però, un parell d’anys més tard, n’hi vaig incorporar un, amb el primer complement de Cap d’Estudis.

Des del dia que vaig entrar en una escola com a mestre, em va cridar l’atenció que els nens només jugaven a futbol, i les nenes a poca cosa més. Vaig pensar que calia recopilar els jocs de casa nostra, perquè no es perdessin, i ensenyar-los als infants. Poc abans de jubilar-me vaig incorporar-me al món d’Internet i aquí vaig veure la possibilitat real de recopilar jocs. I així ho he anat fent, amb les aportacions de gent de tot el món. És per això que no em vaig limitar als jocs d’aquí, com era la primera intenció, sinó que a la meva base de dades, n’hi ha de molts països.

Fa uns anys –em sembla que va ser el 2000, any amunt, any avall– que em van reclutar a ACTE perquè impartís un curs sobre jocs, i gràcies a la col·laboració de l’Oriol Ripoll vam muntar el curs: